Per sant Andreu, pluja, vent o fred molt greu

Des de sempre la Fira de St. Andreu ha estat una fira de referencia en el món agrari i ramader, una fira de final de temporada en la que els pagesos de Torroella i dels pobles dels voltants hi acudien any rere any per a portar els animals per vendre'ls o fer el tracte que s'escaigués. Avui dia la fira ha agafat un caire mes aviat comercial, s'ha diversificat i s'hi poden trobar productes de molts àmbits diferents i dispars. El bestiar juga un paper mes aviat d'exhibició.

Ja fa uns anys enrere que dins el marc de la fira s'organitza la "fira en el record" que ens permet recular en el temps i per uns instants imaginar-nos un altre època i en aquesta edició hi hem tornat a participar mostrant diversos cistells i materials, i explicant l'ofici de cisteller als visitants que conformaven els grups de l'itinerari de les visites guiades que s'hi han organitzat.

                               

 

 



 

 

No es fan bolets !

Diu que no es fan bolets i cada dia compareix amb un cistell ple!

Fent canyís a l'hort

                                           

Avui hem traslladat el taller de fer cistells a l’hort, ja que ens han encarregat un canyís de dimensions força grans ...

Temps de moniatos

Som a primers de novembre temps de fires, castanyes, moniatos...

Col de la Paperina

 

Ja collim la primera col  de la temporada ! una col de la paperina ben maca i apinyada !

EL SIMPLE

Si el dia es vent la nit es de lluna.

La vida em complau i sobten  les llàgrimes eixutes d’una ventada

fresca i dolça, calenta i salada, buida i plena...

després tornem a ser-hi, de calma curta i un ruixat que cau,

ple de flors noves i lluentes com el foc.

I amb el  despertar del jorn s’aixeca del somni la veu

del simple, per dir-me que jo també hi sóc.

                                                                                 El vers escuat 14-9-2012

                                                                               

L'hort dels simples

En aquest viatge a Itàlia hem estat a la zona de la Romagna i passejant per la vila de  Bagnacavallo trobem  “Il Giardino dei Semplici”

La salvia

Aquesta primavera passada en Jaume ens mostra una planta de sàlvia (salvia officinalis), que te en un racó de l’hort i amb aquest català del nord ens deixa anar aquest rodolí:

                               “Si prens sempre aigua de setge
                           No et caldrà pas, anar mai a cal metge”

 Potser el nom de sàlvia prové de “sàvia”, es diu que si prens infusions regularment d’aquesta planta serveix per guarir o preveure qualsevol mal, es una planta que no ens farà cap nosa en algun racó de l’hort si mes no podrem netejar-nos les dents i reforçar les genives amb les seves fulles fresques o posarles a les amanides. La sàlvia floreix de color blau a la primavera, pot viure en llocs càlids i terrenys pobres i es multiplica bàsicament per llavor, però també en podem fer esqueixos i la podem trobar al mercat en forma de planter a punt de plantar.

Ja ve la tardor

Desprès de les calors de l’estiu  ja som arribat al setembre, els dies ja s’escurcen, una mica tardanes però arriben les primeres pluges i respirem aquella olor de terra humida que em recorda que no m’haig d’entretenir a sembrar els naps i ens diu que aviat canviarem d’estació, almenys en el que fa referència a l’hort, que es el que ens interessa.

El setembre per a mi es un mes de vital importància a l’hort,  si plantem els esplets de l’hivern en aquesta època que va de l’última setmana d’agost a mitjans octubre podem assegurar un hort ben ric en verdures, molt mes que a l’estiu, durant tota la temporada freda i inicis de primavera. Aquests dies encara tenen suficient temperatura perquè les plantes creixin fins que arribin els rigorosos freds on tot queda parat i garrativat.

Si preparem el terreny el mes d’agost, en aquests dies podem anar  plantant i si pot ser de forma escalonada: escaroles, xicoines, cols, bròquils, tota varietat d’enciams... i sembrarem espinacs i ravenets.

 

Horts de muntanya

Els horts de muntanya a l’estiu quan els de la plana, bora mar i de llocs càlids pateixen les sequeres i assoleiades d’aquest sol tan injust aquí a dalt de la muntanya estan en el seu màxim esplendor.

Tomata Cor de Bou

Per a mi aquesta es la millor tomata que he provat fins ara, diuen que les tomates rosades son les mes bones i aquesta ho es, molt molsuda, plena i amb poca grana, es poden collir tomates força grosses que quan les amaneixes i te les poses a la boca te un gust impressionant, també una altra alabança a dir d’aquestes tomates es que tenen una pell molt fina.

L'hort d'en Carles

L’hort den Carles es un clar exemple d’un principi d’hort urbà , a la terrassa de casa seva, a Mataró, i cultiva una tomatera de la varietat “Costoluto Fiorentino”de Bolonia, que la va portar d’un dels seus viatges a Itàlia.

Enciam cua de nereta

L'enciam cua de nereta o de l'espasa es una varietat molt antiga que la anem guardant fa molts anys i encara es manté donat el seu bon gust sobretot a l'hivern quan ja ha passat algun fred.

La grana de carbassa

Per guardar la grana de les carbasses, primer triem una carbassa que ens agradi, per la seva forma, pes, color... i que sigui de les que hagim collit primer,així i ha menys possibilitats que s'hagi polinitzat amb alguna altre carbassa o una altra cucurbitacia com ara melons, cogombres...per assecar el gra fem servir un paper de diari pero a vegades s'hi enganxa el gra, també podem fer servir una pedra plana, un drap o una fusta i un cop els tenim secs els guardem en un pot que no li toqui la llum del sol fins l'hora de sembrar.

Les cinc reflexions

1ª Els vells diuen que cada dia s’hauria d’anar a l’hort un moment encara que no fos per treballar, però penso que no cal anar-hi cada dia, però si que estaria bé de pensar-hi almenys 5 minuts.

2ª A l’hort ningú es savi del tot, ens l’hem de mirar amb humilitat i senzillesa i aprendre cada dia del que ens passa, si no fixeu-vos amb aquests avis que treballen l’hort des de que van néixer i encara maleeixen perquè alguna cosa els hi ha anat malament.

3ª Sempre hem d’escoltar les experiències i consells de tothom, però això si !, també sempre, al final, hem de decidir nosaltres mateixos el que hi acabarem fent, perquè el nostre hort es únic i nosaltres l’hauríem de conèixer més bé que ningú.

4ª La situació que provoca els canvis en el nostre hort son les estacions, o sigui les temperatures, doncs bé, sabent això i depenent de la situació geogràfica on estem situats podrem avançar o retardar les nostres sembres i collites.

5ª El nostre hort necessita que hi treballem amb previsió, no podem pensar en plantar, per exemple carxofes, quan es el temps de la recollida, haurem de ser previsors i les plantarem al més d’agost per començar a collir al desembre en els llocs més càlids i a la primavera en els més frescos.