Si el dia es vent la nit es de lluna.
La vida em complau i sobten les
llàgrimes eixutes d’una ventada
fresca i dolça, calenta i salada, buida i
plena...
després tornem a ser-hi, de calma curta i un ruixat que cau,
ple de flors
noves i lluentes com el foc.
I amb el despertar del jorn s’aixeca
del somni la veu
del simple, per dir-me que jo també hi sóc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario