Aquesta varietat de col ha sorgit d’una hibridació natural (com tantes altres) i donat el seu bon gust i finor s’ha anat conservant fins avui, i d’alguna manera em recorda aquell temps en que de nen anava a ajudar als meus pares a la parada del mercat i les bosses de plàstic encara no s’havien imposat del tot i fèiem paperines de paper de diari perquè els clients i clientes s’enduguessin el gènero ben embolicat mongetes, tomates, pebrots, castanyes... be un munt d’usos per la paperina que en aquell temps era ben normalitzada, sempre he pensat que d’aquí be el nom d’aquesta col ja que els seus fulls creixen i s’emboliquen en la mateixa forma de cucurutxo.
En aquesta època a finals d’octubre els darrers anys gaudim de molt bones temperatures, per
això hem de vigilar que si tenim una col capçada l’hem de collir ràpidament si
no correm el risc de que vagi per florir
i s’acabi esbardellant. Mes endavant quan els freds siguin mes evidents les
cols i tots els esplets que tinguem plantats a l’hort s’aniran mantenint o tindran
el creixement molt més lent.
També hem de tenir en comte, amb les altes temperatures de la tardor, la
proliferació dels cucs de les cols que les poden malmenar del tot. Les
papallones posen els ous sota les fulles, si tenim un hort familiar no tindrem
gaire feina en vigilar-los i combatre’ls manualment i si esperem que neixin els
cucs la cosa es comença a complicar una mica...
Hola!! Hem dic Carlos, sóc un pagés del Montsià. Estic interessat amb llavor de col paperina. Aquesta col es posible que sigui la mateixa que la caputxina? Suposo que hi ha moltes formes locals per nomenar-la... Espero resposta, gràcies.
ResponderEliminar