Temps d'estiu

De moment per l’hort aquest any tot va força endarrerit però de moment arranquem les trumfes primerenques, quina olor que fan! mmmm ...

Empeltem dues oliveres

Fa uns anys l’olivar es va cremar amb el foc que va devastar la muntanya del  Montgrí, de 80 oliveres només en van quedar sense cremar dues, hi van haver soques que en sortia fum durant dies, a poc a poc, molt a poc a poc l’hem anat recuperant mirant de salvar el que ha sigut possible, desprès de nou anys hi tornem a disfrutar treballant i sabent que ja s’ha restablert. Son oliveres, molt antigues,  empeltades de la varietat argudell i totes les que van cremar han tornat a rebrollar de llei menys dues que després d’esperar uns quans anys veiem que no ho faran i hem decidit d’empeltar-les.

L'hort ja sent la primavera

Despres de la pluja i el vent de tramuntana d’ahir, aquest matí fa un dia serè i clar, i trobem l’hort ben despert...

Gloria Fuertes

Labrador      Labrador, ya eres más de la tierra que del pueblo. Cuando pasas, tu espalda huele a campo. Ya barruntas la lluvia y te esponjas, ya eres casi de barro. De tanto arar, ya tienes dos raíces debajo de tus pies heridos y anchos. Madrugas, labrador, y dejas tierra de huella sobre el sitio de tu cama, a tu mujer le duele la cintura por la tierra que dejas derramada. Labrador, tienes tierra en los oídos, entre las uñas tierra, en las entrañas; labrador, tienes chepa bajo el hombro, y es tierra acumulada, te vas hacia la tierra siendo tierra los terrones te tiran de la barba. Ya no quiere que siembre más semillas, que quiere que te siembres y te vayas, que el hijo te releve en la tarea; ya estás mimetizado con la parva, estás hecho ya polvo con el polvo de la trilla y la tralla. Te has ganado la tierra con la tierra, no quiere verte viejo en la labranza, te abre los brazos, bella por el surco, échate en ella, labrador, descansa.

Enciam del sucre

Varietat d’enciam que la cultivem des de sempre, en triem les mates mes maques i les guardem per fer-ne grana, diria que  es un enciam rústic, que aguanta el fred i el vent, i que s’apinya sense necessitat de lligar-lo, i les seves fulles rugoses li donen un gust i una textura excepcionals sobretot s’hi ha passat els freds de l’hivern, es un enciam que no pot faltar en cap hort!

Per obtenir un enciam del sucre de màxima qualitat el conrearem durant l’hivern, nosaltres  el sembrarem a finals d’agost-primers de setembre a l’arol i el plantarem per l’octubre.

Primera sembra

Som a mitjans de febrer i es hora de sembrar les tomates pebrots i albergínies que ens guardem les varietats que volem plantar a la primavera...

La collita de les canyes

Les nostres  canyes (arundo donax) son d’origen asiàtic , ha sigut un material molt important que ha acompanyat els nostres avantpassats en el seu desenvolupament des de moltes generacions enrere, sobretot a la zona de l’Empordà on viuen en un entorn idoni, tradicionalment s’han plantat als marges dels camps que a mes d’aprofitar-se collint-les cada any, servien per recerar el camp d’aquesta tramuntana, fins fa poc ha estat un material emprat per a diversos usos,per coves i cistells, instruments musicals, per joguines, en la construcció d'abitacles, per fer canyís, celràs, tancats per animals, aspres per als horts...

La flor del gatell

Junt amb la floració dels primers atmetllers podem gaudir de les flors de gatell, aquest salze que el podem trobar de forma espontània en qualsevol marge o plantat en algun hort, a finals de gener o primers de febrer ja floreix amb aquestes flors tan espectaculars que atrau les abelles que s’afanyen en recollir el seu pol·len, les flors de gatell si es cullen en el seu primer estadi es poden secar i decorar qualsevol racó de casa durant tot l’any.

 

Temps d’hivern

Ja fa dies que som al mig de l’hivern, inclús aquí a l’Empordà vora aquest mar que tempera, fa un fred que pela, els sembrats ja son nats però nosaltres som aquí a la vora el foc, i amb nostàlgia parlem quan aquesta primavera vam anar a visitar en Jaume a casa seva situada dins el terme de Reinés, poblet del Vallespir.

Sembrem els ais

Per St. Blai es sembra l’ai, però crec que es un pèl tard, sobretot si els fem de sequer, també diuen que l’ai es sembra a un any i es cull a l’altre, també que s’han de fer abans que acabi l’any i d’altres just després...