Ja fa dies que som al mig de l’hivern, inclús aquí a l’Empordà vora aquest mar que tempera, fa un fred que pela, els sembrats ja son nats però nosaltres som aquí a la vora el foc, i amb nostàlgia parlem quan aquesta primavera vam anar a visitar en Jaume a casa seva situada dins el terme de Reinés, poblet del Vallespir.
En Jaume porta l’hort de casa seva juntament amb els gens incorporats de la seva família de Prats de Molló, es un jubilat jove que retroba els orígens en la terra i amb aquest plus d’inconformitat que sovint el fa provar de plantar varietats de plantes noves o antigues o que porta dels seus viatges... hi ha plantat vims per fer els seus cistells i ens ensenya una vinya amb caràcter propi “ potser no n’haureu vist pas mai cap cum aquesta tan plena d’herba”, la qüestió es que aquí al mig s’hi respira una tranquil·litat i una pau que no la pots trobar en gaires llocs!
I la cirereta!!“Potser hauríem d’anar a cullir alguna cirera” mentre collíem les cireres ens adonem que potser en mengem més que no pas en posem al cistell... i mentrestant ens explica que ha plantat diferents varietats de cirerers per tenir una collita escalonada, després vam anar a collir uns enciams per fer l’amanida del sopar.
I entre cirera i cirera en Jaume experimenta, cull, planta, talla l’herba... fent costat als seus orígens envoltat de natura i amb una bona filosofia de vida.
Sabem que les estacions es toquen i que després del fred i la quietud de l’hivern vindrà la primavera amb totes les flors i el seu moviment de canvi, tornarem a visitar en Jaume, i aquí a la bora el foc en surt un petit rodolí:
a l’hivern... hivernar i a la primavera... primaverar
No hay comentarios:
Publicar un comentario